En la foscor hi descric dos ulls encesos i mig folls, un nas gros, un somriure preciós. Les dues fileres de nàcar són ben acomodades en les genives, esperen un espectacle grotesc per riure feroçment a plaer.
Primer, l'homenot avança amb gests suaus i desconcertants. Clar que aquesta vegada tanteja el terreny i això et desconcerta. N'és conscient: te'l torna fangós i t'envolta d'una fragilitat de glaç i tendresa. És l'estratègia encertada i desconcertant que et desarma fins fer-te tan dèbil i menuda, tan tendre com la fruita a plaer, tan nena com la nena que fóres.
Ara, ben buida de raons i respostes, respont-me. Què t'oprimeix a triar les paraules correctes, a rellegir-ne les interpretacions més sonades?
És la por? És l'enyorança? És l'amor?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola. Queria saber si querría participar en un simulacro de violencia entre peces.