viernes, 26 de febrero de 2016

L'entrada equival a la raó.

Així, amb el regust amarg de les paraules ben mastegades, en faig una bola. L'escupo, l'aplano, en doblego tres plecs i en remarco l'aresta amb l'ungla. Aquí el teniu: un ocellet que no pot volar.

Amb els ulls, mig clucs, el faig borrós i a dins del meu cap hi trobo la similitud amb una daga. Enfundo l'arma a la butxaca dels pantalons i espero a que es desfassi amb el proper centrifugat.

Em dic: paciència i dolçor per als somnis, i que la tempesta amaini, i que demà poguem fer una nova rentadorada i estendre-la al sol.

03/02/2010