Així, amb el regust amarg de les paraules ben mastegades, en faig una bola. L'escupo, l'aplano, en doblego tres plecs i en remarco l'aresta amb l'ungla. Aquí el teniu: un ocellet que no pot volar.
Amb els ulls, mig clucs, el faig borrós i a dins del meu cap hi trobo la similitud amb una daga. Enfundo l'arma a la butxaca dels pantalons i espero a que es desfassi amb el proper centrifugat.
Em dic: paciència i dolçor per als somnis, i que la tempesta amaini, i que demà poguem fer una nova rentadorada i estendre-la al sol.
03/02/2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola. Queria saber si querría participar en un simulacro de violencia entre peces.